Description
A la Corona d’Aragó de la Baixa Edat Mitjana la reina consort gaudí d’una rellevància inqüestionable a tots els nivells. Com a «companyona» del rei, lligada personalment i institucional al poder d’aquest, ocupava una posició única al si de la comunitat política, disposava de recursos propis, que gestionava segons les seues necessitats, i acomplia un important paper simbòlic. La present monografia omple un buit historiogràfic i examina la significació de la figura reginal en les esferes política, cerimonial i econòmica al llarg dels segles XIV i primer lloc, l’obra s’aproxima al cost de ser la reina: totes les consorts havien d’encarnar el model ideal de conducta assignat a la dignitat reginal, cosa que requeria la inversión d’enormes quantitats de diners procedents de la coneguda com a Cambra de la reina. En segon lloc, s’ofereix una panoràmica de l’evolució d’aquesta entitat, que concentrava els recursos ordinaris no financers a disposició de les consorts, entre el 1338, amb la reina Maria de Navarra, i el 1468, any de la mort de Joana Enríquez. Finalment, es presenta l’anàlisi de la gestió econòmica de les monarques del període, tenint en compte no només els ingressos ordinaris sinó també els financers o extraordinaris, per a tenir així una visió completa de l’activitat econòmica d’aquestes el plantejament descrit es pretén oferir una visió el més completa possible de la relació existent entre política, finances i discursos del poder reginal a la darreria de l’Edat Mitjana.
Reviews
There are no reviews yet.